Ell s’ha acostumat a patir,
ell s’ha acostumat a morir.

Tothom té dret a viure,
ell, no vol ser ni lliure.

Tothom vol seguir el camí,
ell, no accepta el destí.

Ell s’ha acostumat a patir,
ell s’ha acostumat a morir.

 Tothom necessita la comunitat,
ell, prefereix la soletat.

 Ell s’ha acostumat a patir,
ell s’ha acostumat a morir.

Tothom vol poder sentir la llum,
ell, prefereix la clandestinitat,
tothom vol estirar-lo cap amunt,
però ell diu haver fet massa tard.

 Ell s’ha acostumat a patir,
ell s’ha acostumat a morir.

 Li diuen: No has de ser així.
Li criden : Vols venir cap aquí !
Ell diu: M’il.lusionaria venir.
Ell crida: No vull ser així !

Però ara, ja m’he acostumat a morir.

JOEL MARTINEZ i MIRÓ
Abril 1992
Premi Sant Jordi
Institut de Tremp